Plany a Llorenç.

Que els marors t'enduguen lluny,

als racons blaus que tu pintaves, 

que tu acaronaves amb dits talentosos.

Quan mire el mediterrani et voré a l'horitzó,

observant-nos amb tendresa, 

esculpint-nos amb sabiesa,

espentant-nos a la vida.

I al silenci del matí, 

mirant la mar, 

i als moments d'ombra,

mirant la mar,

i al triomf, 

mirant la mar,
repetiré al meu cor les paraules
que em portaren a somiar.

Al calaix un aiguat,
lliçons,
una llàgrima
aferrada a la galta, i
detinguda per sempre.




Per ser professor d'art, del somriure i de la vida. 
Amb tota la meua estima, Llorenç, és per a tú. 

foto via La Vila és bella.